Traslladar-se a Andorra implica accedir a un model econòmic diversificat, modern i homologat internacionalment, recolzat per un sistema fiscal altament competitiu. Tanmateix, aquest procés també comporta el compliment de determinats requisits legals i administratius que cal planificar adequadament. A continuació, es detallen alguns dels errors més freqüents que convé evitar:
L’obtenció de la residència a Andorra està subjecta a quotes d’immigració, així com a requisits específics i terminis administratius concrets. La manca de planificació pot comportar retards significatius en el procés o, fins i tot, impedir el trasllat si les quotes anuals es troben exhaurides en el moment de presentar la sol·licitud. Aquesta situació pot tenir un impacte directe en la determinació de l’exercici fiscal en què s’adquireix la condició de resident fiscal.
Tot i que la fiscalitat andorrana és competitiva, presenta particularitats tècniques que requereixen un coneixement profund del marc normatiu local. La manca d’assessorament especialitzat pot derivar en errors de planificació, interpretacions incorrectes de la normativa o riscos d’incompliment fiscal que es podrien evitar amb una anàlisi adequada.
Un dels errors més habituals és no gestionar correctament la pèrdua de la residència fiscal al país d’origen. Una planificació insuficient pot donar lloc al fet que la persona continuï sent considerada resident fiscal en aquesta jurisdicció, amb el consegüent risc de doble imposició. És essencial formalitzar la baixa fiscal, analitzar l’aplicació dels convenis de doble imposició i assegurar el compliment de totes les obligacions pendents. Així mateix, cal valorar l’impacte potencial de l’exit tax, que pot gravar les plusvàlues latents en el moment de la pèrdua de la residència fiscal.
Quan existeixen actius, inversions o fonts de renda en tercers països, més enllà d’Andorra i del país d’origen, és imprescindible adoptar una visió global. No fer-ho pot generar doble imposició, obligacions fiscals inesperades o una aplicació incorrecta dels convenis per evitar la doble imposició. Per això, és clau analitzar la tributació de tots els actius i la interacció entre les diferents normatives fiscals aplicables.
L’obtenció de la residència fiscal a Andorra exigeix el compliment de requisits estrictes i verificables, especialment pel que fa a l’estada efectiva al país. Assumir que aquests requisits són flexibles o poc controlats és un error rellevant. Les autoritats disposen de mecanismes de verificació i d’intercanvi d’informació amb altres jurisdiccions que permeten contrastar la situació real del contribuent. Una interpretació laxa o una planificació insuficient pot comportar contingències fiscals innecessàries.
L’Administració tributària andorrana pot requerir evidències que acreditin la presència efectiva al país, com ara consums, moviments bancaris o altres indicis de vinculació econòmica i personal. La manca de recopilació i conservació d’aquesta documentació des de l’inici pot dificultar l’acreditació de la residència fiscal en cas de comprovació o inspecció.
En definitiva, traslladar-se a Andorra requereix una planificació rigorosa i un assessorament especialitzat que permeti anticipar riscos i garantir el correcte compliment de les obligacions fiscals i administratives. Evitar aquests errors és clau per assegurar una transició ordenada, una adaptació eficient al sistema fiscal andorrà i prevenir situacions de doble imposició.
En aquest context, comptar amb un assessor de confiança marca la diferència. A BDO, combinem un coneixement profund de l’entorn local amb la fortalesa d’una xarxa internacional present en més de 170 països, cosa que ens permet oferir un acompanyament integral en tot el procés de trasllat i en la gestió de les implicacions fiscals a escala global.
